g r o c [1]

homenatge a pere nicolau segon aka sebas parra nuño

un oriol groc enceta el vol lentíssimament entre les ombres i les
                   llums

i per ventura desplega la seua intensa resistència davant
                   el feréstec vent del nord-oest

‘la gent senzilla ho ha sabut sempre: paga l’alegria resistir’
fugissera glòria?

mentre una pedra-i-fusta deformable esdevé una estrela roja
                   arrelada al palmell de la teua mà

paraula i lluna enceses precipiten lleugeres l’amarga sal de la
                   nit infinita...

a deslloc resistir i imaginar un món

                   resistir i imaginar-i-fer una nova forma de vida
lliberta
en una terra natal i fèrtil plena de les nostres llavors

mentre l’humit aire de la corbella escriu silvestre un breviari
                   roig-i-negre

ara-i-ací

[1] [INFINITA INFINITUD . pep aparicio guadas; inèdit ]